Ara que estem arribant al mes de desembre, quan l’any s’acaba, fem les valoracions de com ha anat tot i ens desitgem el millor pel proper any.

Crec que el 2008 pot tornar a ser un any important per anar consolidant projectes, creant-ne d’altres; projectes que tots ells ens han d’anar motivant i fer que tots puguem bategar amb ells. Segur que n’hi ha de molt grans i d’altres, en canvi, poden semblar petits… però qualsevol és prou necessari per ajudar a que tots tinguem consciència que en ells participem d’una manera o altra; en definitiva, a ser membres de la família de Mas Albornà.

Joan Clotet

L’Associació Sinergrup (grup d’entitats amb sinèrgia social) és una entitat sense ànim de lucre, que aplega nou entitats d’economia social, amb la missió d’avançar conjuntament en el camí cap a l’excel•lència, desenvolupant sinèrgies, per tal de garantir la viabilitat social i econòmica de cadascun dels seus projectes.

Totes nou entitats treballem per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o amb malaltia mental, abordant aquest repte amb estratègies compartides com: la implantació territorial, el model d’atenció centrat en la persona, l’aposta decidida per la qualitat i el respecte al medi ambient.

Som entitats referents a cadascun dels territoris on actuem; no tan sols per les persones amb les que treballem, sinó també com a models d’empresa social, de millora contínua, de creació de complicitats, generant i aportant valor en el nostre entorn.

Arribats a aquest punt, podríem haver optat per centrar-nos cadascú en la seva entitat, i continuar evolucionant, buscant les col•laboracions oportunes en cada moment. I per moltes entitats, aquesta podria ser la millor opció.

Nosaltres però hem optat per compartir. Hem decidit compartir, com a estratègia.

Som conscients que necessitem una dimensió més amplia que la pròpia entitat i comarca per abordar el futur; que la nostra competitivitat econòmica i aportació de valor social es multiplica, quan compartim coneixement i experiència; que la resolució de moltes problemàtiques tan sols es pot aconseguir si les abordem des d’una òptica superior; que el treball conjunt ens aporta la possibilitat d’incidir en aspectes que molt difícilment podríem abordar sols, i amb ús més eficient dels recursos… En definitiva, que la nostra unió, no suma, sinó que multiplica.

Sinergrup no és una realitat diferent de cadascuna de les 9 entitats. Sinergrup som tots nosaltres, i cadascú de nosaltres també és Sinergrup.

Des d’aquí vull felicitar a totes les persones que formeu part d’aquest gran projecte de la Fundació Mas Albornà pels èxits aconseguits, i encoratjar-vos a continuar treballant per fer realitat el somni que compartim: la integració plena de totes i cadascuna de les persones.

José Carlos Eiriz i Varela
President de Sinergrup

Aquest és tan sols un escrit per a reflexionar cap on anem.

Tot home, i tota dona envelleix. Envellir a nivell laboral significa entrar en un altre estatus social com és el de la Jubilació. Aquest estadi implica moltes coses a nivell social, emocional, econòmic, etc. Les persones que formen part d’una estructura tan complexa com és un Centre Especial de Treball i/o Centre Ocupacional, també arriben a una edat en la qual ja han donat a la societat el seu esforç en la força del treball, i per tant, com tothom poden gaudir d’una jubilació agradable. Circunstàncies administratives provoquen greus problemes a nivell econòmic i social. L’administració, normalment, els deriva cap als Centres Ocupacionals en els quals es poden sentir desplaçats i desmotivats, ja que, entre altres causes, existeix una gran diferència d’edat entre les persones que conformen aquests serveis.

No donaré opinió a nivell personal, però el tema de debat que vodria obrir és el fet de si una persona discapacitada intel·lectualment ha de gaudir o no de la seva jubilació i, per altra banda, quins recursos caldria crear per tal d’adequar aquestes persones al nou estat en el que entren? I l’administració cal que les tingui en compte?

Josep

Si volem definir el concepte de Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) ens trobem que no existeix una definició unànime. Tot i així, el llibre Verd de la Comissió Europea, la descriu d’aquesta manera:

“Integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i les relacions amb els seus interlocutors.”

“Ésser socialment responsable no significa solament complir plenament les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà del seu compliment, tot invertint més en el capital humà, l’entorn i les relacions amb els interlocutors.”

Molt sovint s’entén que una empresa es preocupa bàsicament per obtenir els màxims beneficis, i que la seva responsabilitat finalitza en ella mateixa. Aquesta idea ha quedat clarament desfasada i a les empreses se’ls demana una responsabilitat més global així com que es tingui en compte l’entorn, el territori i la societat en general.

D’aquesta manera, quan parlem de RSE cal tenir present que ens referim a la suma d’un conjunt d’aspectes ben diversos; així, entenem que una empresa socialment responsable:

- Ha de vetllar pel medi ambient.
- Ha de vetllar per la qualitat i les condicions de treball dels seus treballadors.
- Ha d’implantar polítiques d’igualtat entre homes i dones.
- Ha de preocupar-se de la seguretat i salut dels treballadors.
- Ha de tenir present i fer complir els drets dels treballadors.
- Ha d’aconseguir que les seves inversions siguin viables i responsables.
- Ha d’afavorir i practicar la participació col•lectiva dels seus treballadors en la gestió quotidiana de l’empresa.

Vist això, resulta obvi que moltes d’aquestes pràctiques entren en la superació voluntària dels nivells que marca la legislació del seu entorn, tot buscant el benefici de la comunitat, del territori on està instal•lada, dels seus treballadors i clients.

Tot i així, a hores d’ara sembla molt clar que les empreses que actuen de forma responsable en el mercat no solament no perden beneficis, sinó que en guanyen ja que:

- Redueixen els costos operatius.
- Revaloren la imatge de marca i la seva reputació.
- Milloren les vendes i la fidelitat per part del client.
- Incrementen la productivitat i la qualitat.
- Augmenten els recursos per atreure i conservar els treballadors.
- Redueixen la supervisió per part dels organismes reguladors.

En conclusió, és clar que per aconseguir tot aquets aspectes positius cal que la RSE esdevingui en una eina de gestió empresarial real i que estigui, alhora, perfectament alineada amb l’estratègia global de l’empresa.

Xavier Cartanyà i Benet

Des dels nostres inicis, el 2002, la UEP (Unió Empresarial del Penedès) i la Fundació Mas Albornà han col·laborat conjuntament per acostar l’empresa a la inserció laboral de persones amb discapacitat psíquica, informant sobre els avantatges i beneficis que aquesta comporta tant per a les persones com per a les empreses.

Aquesta col·laboració mútua entre la UEP i Mas Albornà ha tingut el seu moment més representatiu en la primera Nit Empresarial de Catalunya UEP 2007, organitzada per la UEP, en què s’han recaptat 1.800 euros per contribuir a la causa de Mas Albornà. Des de la UEP esperem mantenir aquests llaços en el futur i aconseguir, entre tots, un Penedès amb més possibilitats per a tothom.

Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i membre del Patronat de la Fundació Mas Albornà

L’entorn com eina que facilita la integració.

Actualment la definició de discapacitat es basa en les limitacions funcionals que la persona presenta en relació a la participació en l’entorn. Si som capaços de modificar l’entorn de tal manera que una persona amb discapacitat pugui funcionar adequadament, haurem aconseguit que aquest es converteixi en una eina que facilita la integració.

Es tracta d’oferir els suports que promoguin l’autonomia, fomentin el benestar i facilitin a la persona oportunitats de participació en la comunitat. Així, l’entorn que facilita la integració és aquell que promou:

• La presència a la comunitat: compartint els llocs habituals que defineixen la vida pública.
• Experimentar l’autonomia i la presa de decisions.
• L’oportunitat per aprendre i portar a terme activitats significatives i funcionals.
• Contribuir en tasques útils i valorades per la comunitat.
• Sentir-se formar part de la xarxa de relacions socials i familiars.

El valor de la diferència.

Sovint pensem que les persones hauríem de ser amb característiques iguals (intel•ligència, caràcter, educació…) i veiem les diferències com problemes. En canvi la diferència ens enriqueix, ens aporta punts de vista, opinions i maneres de ser diferents, que acaben sent complementaris i molt més enriquidors.

Sovint veiem les persones amb discapacitat mancades d’intel•ligència, habilitats… en canvi no veiem les possibilitats i capacitats que tenen. Els valorem per les seves mancances i no pel que saben fer. En percebre la diferència com a problema, històricament s’ha apartat a aquestes persones de la societat, creant centres especialitzats allunyats de la població. Si no veiem aquesta realitat l’acabem desconeixent i ens perdem tot els que ens poden aportar.
El nostre nou repte és apreciar el valor de la diferència. Tots som diferents amb les nostres mancances i les nostres potencialitats. Des de Mas Albornà volem oferir l’oportunitat de donar-los a conèixer per les seves capacitats i enriquir-nos mútuament dels seus valors.

Xavier Cartanyà