Des del meu punt de vista, classifiquem per simplificar, per organitzar, per reduir…  però sigui com sigui tota la classificació té com objectiu incloure els diferents elements que teòricament han de contenir; quan el que hem de classificar són les persones,  penso que  les classificacions  poden  estigmatitzar  i no arribar a tenir la utilitat per la qual pot haver estat ideada.
Intentaré explicar-me: classificar ens és molt útil quan tenim un munt de papers i hem de separar-los per una sèrie de característiques comunes: em un bloc hi posaríem les factures, en un altre els pagaments….. i, un cop ho tinguéssim separat,  molt probablement aquesta classificació ens seria molt útil per dur a terme altres accions. Ara bé, quan en la classificació el que pretenem classificar són persones a partir d’uns criteris objectius, sovint aquesta classificació pot portar a que classifiquem a una persona en un grup perque segons els criteris objectius que se’ns marquen hi ha de participar però no es tenen en compte les característiques individuals de cadascun, i això es el que sota el meu punt de vista limita la funcionalitat de les classificacions.

Intentaré posar un exemple d’un cas real que he conegut de prop en la meva carrera professional i en el qual la classificació ha arribat a  variar  la vida d’una persona. La majoria de les persones amb discapacitat passen el dictamen de l’EVO laboral perque sigui aquest organisme el que decidieixi si una persona té capacitats productives i per tant podria treballar en un Centre Especial de Treball o bé no té suficients capacitats productives  -hi ha de participar en un Centre Ocupacional. Aquest dictamen es basa majoritàriament a partir de criteris objectius,  i si bé la immensa majoria d’ocasions nosaltres com a professionals estem d’acord amb el dictamen que ens donen, en ocasions, ens  trobem amb la  “sorpresa” que aquella persona que nosaltres considerem ( ja que la coneixem a nivell personal, coneixem les seves aptituds, habilitats……) que pot tenir unes bones aptituds laboral, ens diuen que ha de seguir en el servei ocupacional, o viceversa, algunes persones que sota el nostre criteri basat en l’àmbit personal i laboral considerem que ha de passar a participar en un servei ocupacional segueix tenin la valoració de CET…

Amb tot això el que vull dir és que la classificació determina, i quan algú està inclòs en una classificació,  sembla que hagis de fer allò que s’espera de tothom que està sota d’aquell paraiges, i, en ocasions,  segons la classificació. pot ser que una persona se la sobreestimuli i se li demani molt més del que pot donar, o se la infaestimuli i no se li proporcionin els recursos que realment necessita… només pel fet que es troba “classificada”i sota d’aquell altre paraigües.

En resum, penso que classificar no només ha de ser en funció de criteris objectius, cal tenir en compte la persona, ja que podem caure en el parany de no proporcionar a la persona els recursos, ajuts ….. que realment li  calen.

Goretti Gallart
Psicòloga de Mas Albornà

Som el Josep i la Remei, els pares del Jordi.

El Jordi va néixer fa trenta anys. L’embaràs i el part van anar bé, però a mesura qe anava creixent feia coses que no eren del tot normals. Malgrat que anàvem al pediatra mai ens hava dit res i quan el Jordu ja tenia gairebé un any, ens va comunicar que tenia la síndrome de Down. A partir d’aquest moment vam anar a fer-li proves a l’hospital de Sant Joan de Déu, a neùròlegs i altres especialistes. Finalment, ens van dir que el que tenia el Jordi era una malformació congènita a la part esquerra del cervell.

Tu ja veus que el teu fill no creix ben bé com un altre nadó, però no ho acabes d’assimilar. El moment en què el metge et diu que no portarà una vida com la d’un altre noi, costa molt d’acceptar, però la vida segueix i has de procurar que el teu fill estigui bé; amb l’amor de la família, integrat a la societat, anant a l’escola, de colònies, fent amics, jugant…

Al matí quan es lleva, abans de dir-te bon dia et pregunta: On anem ara? Si fos per ell podríem anar a tot arreu menys a Les Cabanyes, però coforme es va vestint es va mentalitzant de que hi ha d’anar i un cop pugem al cotxe ja hi va content.

El lloc on més gaudeix és amb el gup d’Univers Penedès, una associació de lleure. I suposo que el lleure li agrada més que treballar perquè això de seguir uns horaris li costa força.

El Jordi és una persona bastant individualista i li agrada molt anar a la seva, però, per contra, sempre li agradaria tenir una persona al seu costat. Amb ell sempre hem anat a tot arreu: a comprar, a passejar, de vacances… així que podríem dir que hem portat una vida normal.

No ha tingut malalties greus, alguna que altra caiguda, a l’hivern mal de coll amb molta fenre i gairebé res més fins ara al mes de maig de maig que va tenir un absés pulmonar. Arran d’això el seu caràcter va canviar molt i, la veritat, no sabem si el canvi ha estat donat per aquest últim fet o perquè havi de passar. També li vam arreglar la boca ja que la tenia molt malament i ha resultat que ara torna a estar molt bé, potser tot li venia d’això.

La qüestió és que ara està bé i això és el més important.

VIERNES       (21/03/2008

Salimos de Vilafranca del Penedes sobre las once de la mañana.
A medio camino paramos en un sitio con mesas i sillas para desayunar. Seguidamente nos dirigimos directamente hacia el Hotel Flamingo. Llegamos, entramos con las maletas, nos dan las llaves, subimos a las habitaciones, deshacemos las maletas y salimos a comer y tomar algo.
Acto seguido regresamos al hotel donde estuvimos toda la tarde ya que hacia bastante frío.
A las veinte horas entramos a cenar, el comedor era grandioso, la comida muy buena y por si fuera era todos los días buffet libre.
Mas tarde nos marchamos a dormir, y todas las habitaciones tenían televisión.

SÁBADO (22/03/2008)

Nos levantamos, nos aseamos y bajamos a desayunar. Poco después fuimos al puerto y subimos a un barco que era a la vez submarino. Nos estuvimos bastante rato en el fondo del mar parados.
Cuando fuimos hacia el barco llovía y cuando salimos del barco ya no llovía; después del viaje en barco dimos una vuelta por las tiendas y fuimos a comer.
Después de comer se puso a llover. Unos cuantos salieron, otros hicimos la siesta y el resto jugaban al billar americano.

Más tarde nos fuimos a cenar y dormir.

DOMINGO    (23/03/2008)

Nos levantamos, nos aseamos, preparamos lo último de la maleta, desayunamos y nos pusimos dirección Vilafranca del Penedes.
Llegamos a las quince horas y fuimos a comer.
Ya a casa, como comimos muy tarde por la noche cada uno comió uno o dos yogures y a descansar para estar bien el día siguiente.

Pere Delgado
Usuari del pis d’Amàlia Soler

Este año como todos los años en Sant Jordi hacemos una parada en las Ramblas de Vilafranca del Penedès, con trabajos hechos por nosotros mismos en el Centro Ocupacional, para que toda la gente que pase, los vea y si quieren, los compren. Igualmente, vendemos algunas rosas. Con el dinero que se gane compraremos material para las actividades del Centro.
El día de Sant Jordi es el 23 de abril, es el patrón de Cataluña. En este día se les regala una rosa a las chicas y un libro a los chicos.
Hay una leyenda que explica que un dragón se comió a una princesa, entonces un caballero llamado Sant Jordi lo mato, cuentan que de la sangre salió una rosa y San Jordi se la entregó a la princesa y fueron felices para siempre.
Desde aquel día se regala un libro una rosa como tradición.
Os invitamos a dar un paseo por la rambla y admirar nuestras manualidades y si os apetece, comprar alguna, OS ESPERAMOS.
Un saludo

Antonio Romagosa Geis
Usuari del Centre Ocupacional de Mas Albornà

Trabajo un 10
Trato personal 10
Evolucion del trabajo 8
Animos 5
Compañerismo 10
Comida 10

Estoy trabajando en UTYMAT, desde el 5 de agosto de 2007, en turnos de mañana y tarde.  He evolucinado al 100% de mi capacidad en trabajo técnico, habiendo un buen entendiminento entre la máquina y yo. Es un trabajo compartido entre muchos trabajadores  y el resultado  final de todas las piezas juntas son un vehículo.
Es un trabajo de profesionales, al principio cuesta habituarse a la máquina, pero después es como coser y cantar.

He probado dos máquinas, pero podría haber estado en más. Desde que estoy en este trabajo me siento realizado como persona y como trabajador.

Para no fallar en el trabajo se necesitan unas reglas del juego: descansar entre 8 y 10 horas, comer una dieta equilibrada y eso te ayuda a no perder la concentración y a rendir mejor en el trabajo.
En los descansos hay buen rollo con el personal tanto de Mas Albornà como de la empresa, estamos todos mezclados.
Hay unos técnicos que ayudan a que la máquina siempre funcione correctamente.
Un torero que te trae la piezas y se lleva las que ya están hechas. Y un encargado para cualquier problema de tipo técnico de la máquina. Una monitora para cualquier problema que tengas. Una encargada que supervisa que estemos bien, si nos falta ropa o gafas nos las trae. Una psicóloga para cualquier problema personal. Todos estos formamos una gran  unidad de compañerismo.

Así estamos los compañeros en distintos sitios de trabajo, y este es uno de ellos, que forman la comunidad Mas Albornà.

Somos como una gran famila, compartiendo todo algunos  en varios pisos.

Felicidades 2008

José Antonio Arroyos
Enclavament de Mas Albornà a Utymat

Navegant per internet hem anat a petar a la web de la campanya “Aquí reciclem“. Com que a Mas Albornà estem treballant en diferents campanyes de sensibilització mediambiental a Santa Margarida i els Monjos i a Sant Sadurní d’Anoia així com gestionem 4 deixalleries, una campanya d’aquesta mena ens interessa.

Per sorpresa nostra hem vist com en una de les fotografies que persones anònimes han enviat en motiu de la seva adhesió a la campanya hi apareixia Mas Albornà. Si us fixeu en la foto, hi ha un cartell que hi diu “Tria bé i dóna vida”. Aquest cartell i eslogan són els que Mas Albornà va utilitzar a Santa Margarida i els Monjos quan es va fer la campanya de sensibilització en matèria de separació de residus.
Estem molt satisfets de veure com la nostra campanya trascendeix fins a límits insospitables!

No fa tant, un grup de monitores del Centre Ocupacional de Mas Albornà i les nostres famílies ens vam engrescar i vam anar a passar un cap de setmana a La Fageda de’n Jordà. Allà, vam gaudir d’un marc incomparable en plena natura. Ens vam allotjar en una casa de colòniesi vam aprofitar l’ocasió per fer un recorregut en carro pel bell mig del bosc, visitar la fàbrica de iogurts de La Fageda i, fins i tot, fer una festa de disfresses amb la canalla.

Aconsellem a tothom que vulgui gaudir en família d’uns dies de tranquil·litat i de retrobament amb la natura que no deixi de visitar aquest espai tan proper a nosaltres i que ens ha deixat tants bons records.

Montse Adell i companyes
Monitores del CO

Durant un parell de mesos, tres treballadors de Mas Albornà hem participat en una campanya informativa i de sensibilització sobre la recollida selectiva d’escombraries al municipi de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta campanya ha dut el nom de “Amb tu fem la millor selecció”. En aquest text es recullen les impressions dels tres educadors ambientals: el Josep Maria (educador ambiental), Maria Rosa (educadora ambiental), Jacobo (coordinador).
 

Josep Maria Fernández Fernández

Quan al Josep Maria se li va platejar la possibilitat de fer la campanya “Amb tu fem la millor selecció” va pensar, en un primer moment, que hauria de recollir la brossa pels contenidors de Sant Sadurní d’Anoia, però en començar la feina va comprendre que no tenia res a veure ja que el que s´havia de fer era anar a cada casa i portar una bossa. Dintre de cada bossa hi havia un paquet de compost (un adob per les plantes que s’obté de reciclar la brossa orgànica), un paquet de bosses compostables, un magnètic per a penjar a la nevera i un llibret informatiu. També s’havia de caminar molt pels carrers de Sant Sadurní.
El que més li va agradar va ser parlar amb la gent i que el saludessin. El que menys, va ser el fred que va passar, ja que durant uns dies en va fer molt.
Finalment, li va agradar molt conèixer l’Aida i el Vicenç, que són dos treballadors de la Mancomunitat de municipis Penedès-Garraf que també participaven a la campanya.
 

Maria Rosa Casulleras Gibert

A la Maria Rosa li ha agradat molt haver participat en aquesta feina; per a ella ha estat una experiència totalment nova. El més bonic de la feina ha estat poder parlar amb la gent i explicar què calia fer per a reciclar millor.
Quan es va començar la campanya, tenia por de no fer-ho bé, de no saber explicar les coses… però a mida que van anar passant els dies i les setmanes, va veure que sí que era capaç de fer-ho bé. Fins i tot, al final, va ser capaç de fer l’explicació sobre la campanya tota sola. Coincideix en que el fred va ser el pitjor i també recorda molt agradablement l’haver conegut l’Aida i el Vicenç.

Jacobo Carrillo Royo

La campanya informativa i de sensibilització en la qual hem participat ha estat molt profitosa per a tots tres participants de la mateixa.  La campanya ha tingut dues parts diferenciades. La primera, consistent en una campanya dirigida a les escoles de Sant Sadurní d’Anoia. Els escolars visitaven una exposició de l’Agència Catalana de Residus i la Deixalleria municipal. La segona part, dirigida a tota la població i consistent en un porta a porta als domicilis de Sant Sadurní. Val a dir que cap dels tres educadors ambientals havíem participat mai en res semblant i sempre que s’inicia un projecte nou és inevitable un cert neguit, però les jornades formatives així com uns primers dies molt profitosos ens van tranquil·litzar a tots.
Les visites als domicilis les hem fet junts tots tres i també hi havia un altre equip de treballadors de la Mancomunitat de municipis Penedès-Garraf. Es va dividir Sant Sadurní en dos sectors i nosaltres vam fer el corresponent al centre de la vila mentre que l´altre grup feia l´altra part. Donat que fèiem la zona comercial i administrativa de Sant Sadurní, ens veia molta gent pel carrer. També hi havia gent que reconeixia el Josep Maria i a la Maria Rosa  ja que ells dos són de Sant Sadurní, cosa que ens facilitava la feina i a ells també els donava peu a explicar què feien. Això els va resultar molt estimulant. També hi va haver gent que reconeixia la nostra institució i l’associava amb la deixalleria municipal, la qual està gestionada, efectivament, per Mas Albornà.
Cal destacar que la relació amb els altres treballadors de la campanya ha estat molt cordial i no s’han fet distincions entre uns treballadors i uns altres, per dir-ho així, érem un sol equip.
Per últim, cal dir que hi ha hagut una evolució, tant individual com grupal, molt positiva i que quan hem finalitzat la campanya tots hem pensat que si hagués durat més no ens hauria importat…

Ara que estem arribant al mes de desembre,  quan l’any s’acaba,  fem les valoracions de com ha anat tot i ens desitgem el millor pel proper any.

Crec que el 2008 pot tornar a ser un any important per anar consolidant projectes, creant-ne d’altres; projectes que tots ells ens han d’anar motivant i fer que tots puguem bategar amb ells. Segur que n’hi ha de molt grans  i d’altres, en canvi, poden semblar petits… però qualsevol és prou necessari per ajudar a que tots tinguem consciència que en ells participem d’una manera o altra; en definitiva, a ser membres de la família de Mas Albornà.

Joan Clotet

L’Associació Sinergrup (grup d’entitats amb sinèrgia social) és una entitat sense ànim de lucre, que aplega nou entitats d’economia social, amb la missió d’avançar conjuntament en el camí cap a l’excel•lència, desenvolupant sinèrgies, per tal de garantir la viabilitat social i econòmica de cadascun dels seus projectes.

Totes nou entitats treballem per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o amb malaltia mental, abordant aquest repte amb estratègies compartides com: la implantació territorial, el model d’atenció centrat en la persona, l’aposta decidida per la qualitat i el respecte al medi ambient.

Som entitats referents a cadascun dels territoris on actuem; no tan sols per les persones amb les que treballem, sinó també com a models d’empresa social, de millora contínua, de creació de complicitats, generant i aportant valor en el nostre entorn.

Arribats a aquest punt, podríem haver optat per centrar-nos cadascú en la seva entitat, i continuar evolucionant, buscant les col•laboracions oportunes en cada moment. I per moltes entitats, aquesta podria ser la millor opció.

Nosaltres però hem optat per compartir. Hem decidit compartir, com a estratègia.

Som conscients que necessitem una dimensió més amplia que la pròpia entitat i comarca per abordar el futur; que la nostra competitivitat econòmica i aportació de valor social es multiplica, quan compartim coneixement i experiència; que la resolució de moltes problemàtiques tan sols es pot aconseguir si les abordem des d’una òptica superior; que el treball conjunt ens aporta la possibilitat d’incidir en aspectes que molt difícilment podríem abordar sols, i amb ús més eficient dels recursos… En definitiva, que la nostra unió, no suma, sinó que multiplica.

Sinergrup no és una realitat diferent de cadascuna de les 9 entitats. Sinergrup som tots nosaltres, i cadascú de nosaltres també és Sinergrup.

Des d’aquí vull felicitar a totes les persones que formeu part d’aquest gran projecte de la Fundació Mas Albornà pels èxits aconseguits, i encoratjar-vos a continuar treballant per fer realitat el somni que compartim: la integració plena de totes i cadascuna de les persones.

José Carlos Eiriz i Varela
President de Sinergrup