Aquest passat diumenge dia 19 d’ocubre va tenir lloc la II Cursa Solidària País del Cava, els beneficis de la qual anaven destinats a La Marató de TV3.

La nostra entitat va estar convidada a participar-hi tant en qualitat de corredors o caminants com de voluntaris. Des de Mas Albornà hi vàrem participar encantats amb la idea. La nostra tasca va ser la de fer de “cotxe escombra” així com ajudar a l’organització en el repartiment de bosses amb aigua en el punt d’aribada per als participants.

L’ambient de la jornada va ser de gran cordialitat. Vàrem fer amics. Vàrem viure experiències que mai oblidarem. Ens va venir a gravar TV3… Va ser una jornada inoblidable.

Volem agrair a l’organització que ens hagués convidat a participar d’aquest esdeveniment.

Gràcies a tothom!

 Podeu veure les otografies al nostre espai de FLICKR

Particpants en la Cursa Solidària de Mas Albornà

Hola gent!!

Com segur que molts de vosaltres ja sabeu, el Joan del pis d´Amàlia Soler està ” enamorat” dels trens i es un gran entès de la matèria. Gràcies al contacte d’un bon amic que és conductor i instructor de trens, ens han convidat a la cabina del tren de rodalies que va de Vilafranca  a Manresa ( anada i tornada) . Vegeu a la fotografia el Joan conduint el tren!

Com es diu col·loquialment ” HEM FLIPAT”!!! 

Aara esperem l´invitació per poder anar d´acompanyants a la cabina de l´AVE Barcelona- Saragossa. No ens teniu enveja?

Membres de la llar- pis d’Amàlia Soler 

Fa uns dies, un grup de membres de la llar vam passar el dia tot fent una barbacoa. En general, va anar molt bé i tots vàrem fer de cuiners per un dia posant-nos davant de les brases.

Vàrem anar a casa de la Conchi, a la qual li agraïm que ens hagués convidat… Ens agrada el lloc, ja que ens hi sentim molt a gust.  Ens ho vàrem passar molt bé  i amb ganes de tornar-ho a fer ja que l´espai és molt agraït.

Membres de la llar de Mas Albornà

 Jordi Marcé, membre del Centre Ocupacional i del Servei de llar-residència de Mas Albornà va ser premiat amb un accèssit en el concurs “Nous Genis 2008“. Aquest premi de pintures, en la seva 5a edició, ha guardonat enguany obres relatives al tema “La natura patrimoni de tots”. En un acte celebrat a Barcelona, es va fer el lliurament de les obres premiades.

La Caja de Ahorros del Mediterréneo (CAM) organitza aquests premis per a promoure l’expressió artística de les persones amb discapacitat.

Mireu-ne el vídeo

Felicitats Jordi!!

Fa poquet que des del Servei d’Habitatge hem iniciat relacions amb les entitats de Sinergrup que tenim més properes per tal de poder realitzar activitats de lleure conjuntes.
El diumenge 25 de maig, el Tegar (Vilanova i la Geltrú) ens havia convidat a la Masia d’en Cabanyes; però degut a la pluja ho vàrem anul·lar.
I aquest passat diumenge 1 de juny, el Ventall (Vendrell) realitzaven un dinar a nivell del servei de residència i vam acceptar de bon grat la seva invitació. De manera que totes les persones de residència que aquell dia estàvem al Mas vam fer cap al Vendrell amb autocar. Allí ens esperaven els companys del Ventall.
Malgrat les previsions de pluja, el sol ens va companyar durant tota l’estada al Vendrell: vàrem veure com els cuiners preparaven una paella que feia goig, cadascú es va menjar un senyor plat d’arròs… i després de gaudir de la soneta que agafa en acabar un bon àpat, vam visitar les instal·lacions.
Realment vam disfrutar tots i totes moltíssim: n’Antonio explicant anècdotes seves a qui tenia el costat; en Gabi va ser l’encarregat de les relacions públiques explicant a tothom qui érem; en Folch va donar el vist-i-plau a la paella abans de servir-se; en Jose no va augmentar el seu sarcasme habitual; en Codorniu amb un somriure d’orella a orella, etc.
Conclusió: ho vam gaudir molt i em tornat amb ganes de repetir-ho.
Moltíssimes gràcies companys del Ventall!

Mireu les fotografies de l’acte al nostre canal de Flickr

Membres del servei de llar-residència de Mas Albornà

VIERNES       (21/03/2008

Salimos de Vilafranca del Penedes sobre las once de la mañana.
A medio camino paramos en un sitio con mesas i sillas para desayunar. Seguidamente nos dirigimos directamente hacia el Hotel Flamingo. Llegamos, entramos con las maletas, nos dan las llaves, subimos a las habitaciones, deshacemos las maletas y salimos a comer y tomar algo.
Acto seguido regresamos al hotel donde estuvimos toda la tarde ya que hacia bastante frío.
A las veinte horas entramos a cenar, el comedor era grandioso, la comida muy buena y por si fuera era todos los días buffet libre.
Mas tarde nos marchamos a dormir, y todas las habitaciones tenían televisión.

SÁBADO (22/03/2008)

Nos levantamos, nos aseamos y bajamos a desayunar. Poco después fuimos al puerto y subimos a un barco que era a la vez submarino. Nos estuvimos bastante rato en el fondo del mar parados.
Cuando fuimos hacia el barco llovía y cuando salimos del barco ya no llovía; después del viaje en barco dimos una vuelta por las tiendas y fuimos a comer.
Después de comer se puso a llover. Unos cuantos salieron, otros hicimos la siesta y el resto jugaban al billar americano.

Más tarde nos fuimos a cenar y dormir.

DOMINGO    (23/03/2008)

Nos levantamos, nos aseamos, preparamos lo último de la maleta, desayunamos y nos pusimos dirección Vilafranca del Penedes.
Llegamos a las quince horas y fuimos a comer.
Ya a casa, como comimos muy tarde por la noche cada uno comió uno o dos yogures y a descansar para estar bien el día siguiente.

Pere Delgado
Usuari del pis d’Amàlia Soler

Per Setmana Santa els membres del servei de residència  vàrem fer nostre l´Estartit, un poble molt turístic però pràcticament buit  en aquestes dates. Fet que no va  minvar gens ni mica les nostres ganes de conèixer i de moure’ns per tota la comarca, i més: Medes, Torroella, i fins i tot Banyoles i de passada un encantador Vallfogona.

Van ser moltes hores de jocs, converses, estones tranquil·les i una oportunitat de convivència fora de l’entorn habitual. I com quasi bé sempre passa  més val poc i bo!

El diumenge, des del Servei de Llar- Residència, vam poder gaudir de diferents paratges de la geografia catalana.

Per una banda, un grupet del Mas i l’Annex, aprofitant el temps semi- estieunc d’aquest hivern, vam anar a passejar per la platja de Vilanova i la Geltrú; gaudint de la fresca brisa marina i assedegant-nos, ja arribats al migdia, amb un bon bermut en una terrassa del passeig.

Per altre banda, un grup híbrid d’Eugeni d’Ors i Amàlia Soler, ens vam atrevir a pujar fina a la plana prepirinenca.
A Vic s’hi celebrava una competició de gimnasia i vam fer servir aixó com a excusa per gaudir de l’ambient al poliesportiu i visitar posteriorment el nucli antic d’aquesta fantástica població.

Però no tot és fixar-se amb els qui van marxar. Perquè un grup reduït dels qui restavem a Les Cabanyes vam dedicar-nos a netejar de males herbes alguns dels patis del Mas.
 

Aquest any RATIO, l’associació a qui molt de nosaltres confiem estiu rere estiu les nostres vacances, ha fet 10 anys.
Ja fa setmanes que “els asidus” vam rebre la invitació a la festa d’aniversari d’aquest dissabte; i els més engrescats ens vam animar a anar-hi.

Així doncs que el passat dissabte, a dos quarts de cinc de la tarda ja estavem tots damunt de la furgoneta camí de Barcelona. Allí ens hi vam passar tres hores genials: ballant amb el grup d’animació, saludant els monitors de RATIO, parlant amb companys de colònies… i, finalment, menjant el fantàstic pastís d’aniversari.

Moltíssimes felicitats Associació RATIO i moltes gràcies!

Membres del servei de llar-residència de Mas Albornà

El passat diumenge 2 de març vam decidir anar fins les Fonts del LLobregat. Vam carregar  les motxilles d’entrepans , begudes i de preguntes: “Rajaran les fonts? amb tanta sequera que tenim, veurem verd? I el pantà : estarà buit?”
Així que anàrem a comprovar tot això que tant diuen a la tele…

Lamentablement és veritat: Baells està sota mínims i el castigat Llobregat a molts  trams pràcticament desapareix. Però per sort les Fonts del Llobregat gaudeixen de bona salut! I fan honor al rètol que diu: “arribats fins aquí podem gaudir de la intensa remor de les aigües en un marc de silenci absolut, envoltats de cingles i altiplans bellíssims”. 

De tornada a Vilafranca érem una mica més conscients del valor de l’aigua i de la meravella que és la natura però també molt delicada i que cal tenir-ne cura. És feina de tots!

Grup de la Llar-Residència de Mas Albornà