Aquest any RATIO, l’associació a qui molt de nosaltres confiem estiu rere estiu les nostres vacances, ha fet 10 anys.
Ja fa setmanes que “els asidus” vam rebre la invitació a la festa d’aniversari d’aquest dissabte; i els més engrescats ens vam animar a anar-hi.

Així doncs que el passat dissabte, a dos quarts de cinc de la tarda ja estavem tots damunt de la furgoneta camí de Barcelona. Allí ens hi vam passar tres hores genials: ballant amb el grup d’animació, saludant els monitors de RATIO, parlant amb companys de colònies… i, finalment, menjant el fantàstic pastís d’aniversari.

Moltíssimes felicitats Associació RATIO i moltes gràcies!

Membres del servei de llar-residència de Mas Albornà

Trabajo un 10
Trato personal 10
Evolucion del trabajo 8
Animos 5
Compañerismo 10
Comida 10

Estoy trabajando en UTYMAT, desde el 5 de agosto de 2007, en turnos de mañana y tarde. He evolucinado al 100% de mi capacidad en trabajo técnico, habiendo un buen entendiminento entre la máquina y yo. Es un trabajo compartido entre muchos trabajadores y el resultado final de todas las piezas juntas son un vehículo.
Es un trabajo de profesionales, al principio cuesta habituarse a la máquina, pero después es como coser y cantar.

He probado dos máquinas, pero podría haber estado en más. Desde que estoy en este trabajo me siento realizado como persona y como trabajador.

Para no fallar en el trabajo se necesitan unas reglas del juego: descansar entre 8 y 10 horas, comer una dieta equilibrada y eso te ayuda a no perder la concentración y a rendir mejor en el trabajo.
En los descansos hay buen rollo con el personal tanto de Mas Albornà como de la empresa, estamos todos mezclados.
Hay unos técnicos que ayudan a que la máquina siempre funcione correctamente.
Un torero que te trae la piezas y se lleva las que ya están hechas. Y un encargado para cualquier problema de tipo técnico de la máquina. Una monitora para cualquier problema que tengas. Una encargada que supervisa que estemos bien, si nos falta ropa o gafas nos las trae. Una psicóloga para cualquier problema personal. Todos estos formamos una gran unidad de compañerismo.

Así estamos los compañeros en distintos sitios de trabajo, y este es uno de ellos, que forman la comunidad Mas Albornà.

Somos como una gran famila, compartiendo todo algunos en varios pisos.

Felicidades 2008

José Antonio Arroyos
Enclavament de Mas Albornà a Utymat

No fa tant, un grup de monitores del Centre Ocupacional de Mas Albornà i les nostres famílies ens vam engrescar i vam anar a passar un cap de setmana a La Fageda de’n Jordà. Allà, vam gaudir d’un marc incomparable en plena natura. Ens vam allotjar en una casa de colòniesi vam aprofitar l’ocasió per fer un recorregut en carro pel bell mig del bosc, visitar la fàbrica de iogurts de La Fageda i, fins i tot, fer una festa de disfresses amb la canalla.

Aconsellem a tothom que vulgui gaudir en família d’uns dies de tranquil·litat i de retrobament amb la natura que no deixi de visitar aquest espai tan proper a nosaltres i que ens ha deixat tants bons records.

Montse Adell i companyes
Monitores del CO

Por qué este título. Bueno como supongo en las vidas de cualquier ser humano hay un poco de todo, os quiero resumir mi vida en tres fases: mi vida en el colegio, mi adolescencia y mi problema serio con las drogas.

El colegio
En el colegio fue muy duro pero también guardo algún recuerdo. Lo duro del colegio fue que de pequeño no podía estar parado siempre necesitaba hacer algo. Cuando me tenían distraído siempre estaba tranquilo pero si no hacía nada me ponía de los nervios. Entonces, ya de muy pequeño, empecé a ir al psicólogo del colegio y a ir al médico; me empezaron a dar algunos medicamentos que me dejaban tonto y el problema era que yo era hiperactivo. Después, tenía problemas de hacer amistades, nadie quería jugar conmigo en el colegio y empezaron a reírse de mí en el colegio por llevar gafas, además de pegarme hasta el día en que salió toda mi rabia y empecé a defenderme y entonces en el colegio ya me gané mi puesto.

Mi adolescencia
Aún era un niño que no tenía ni diez años que ya iba con gente que me doblaba la edad. Solía hacer novillos en el colegio para ir a un salón recreativo que se llamaba salón recreativo bar brasil. Así empecé con mis primeros porros y rallas de coca. Al ser tan joven, era difícil conseguir dinero legalmente. Para conseguir dinero íbamos con una C-15 a robar al bar del centro cajas de cerveza y coca-colas vacías y las vendíamos al supermercado y así conseguíamos dinero para hachís y coca.

Mi problema serio con las drogas
Después, empecé a trabajar de un lado a otro y cuando me iba de vacaciones probaba todo lo que me ofrecían hasta que probé la heroína; la primera vez no tenía más de 14 años, fue en Andalucía que fui solo. A las tres semanas venían mis padres a buscarme. En esa época me movía en autobús de un sitio a otro de Andalucía acompañado de un chaval que me enseñó qué era la heroína y cómo se fumaba.
Después de aquel viaje ya no probé la heroína hasta los 19 pero en este tiempo estuve consumiendo hachís, coca y algún ‘tripi’ hasta que tuve mi primer brote psicótico.
Después de mi brote psicótico estuve un tiempo ausente de todo hasta que vinieron al pueblo unos vendimiadores a cortar uva. Uno de ellos era toxicómano, así empecé a consumir cada día, a conocer dónde podía comprar yo por mi cuenta y a partir de ahí he tenido muchas recaídas y espero que esta vez ya sea la definitiva.

Veo que tengo la suerte de tener la ayuda que tengo que hay muchísimos que no la tienen.

Jaume Gómez Almirall
Treballador de neteja viària de Mas Albornà

Durant un parell de mesos, tres treballadors de Mas Albornà hem participat en una campanya informativa i de sensibilització sobre la recollida selectiva d’escombraries al municipi de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta campanya ha dut el nom de “Amb tu fem la millor selecció”. En aquest text es recullen les impressions dels tres educadors ambientals: el Josep Maria (educador ambiental), Maria Rosa (educadora ambiental), Jacobo (coordinador).

Josep Maria Fernández Fernández

Quan al Josep Maria se li va platejar la possibilitat de fer la campanya “Amb tu fem la millor selecció” va pensar, en un primer moment, que hauria de recollir la brossa pels contenidors de Sant Sadurní d’Anoia, però en començar la feina va comprendre que no tenia res a veure ja que el que s´havia de fer era anar a cada casa i portar una bossa. Dintre de cada bossa hi havia un paquet de compost (un adob per les plantes que s’obté de reciclar la brossa orgànica), un paquet de bosses compostables, un magnètic per a penjar a la nevera i un llibret informatiu. També s’havia de caminar molt pels carrers de Sant Sadurní.
El que més li va agradar va ser parlar amb la gent i que el saludessin. El que menys, va ser el fred que va passar, ja que durant uns dies en va fer molt.
Finalment, li va agradar molt conèixer l’Aida i el Vicenç, que són dos treballadors de la Mancomunitat de municipis Penedès-Garraf que també participaven a la campanya.

Maria Rosa Casulleras Gibert

A la Maria Rosa li ha agradat molt haver participat en aquesta feina; per a ella ha estat una experiència totalment nova. El més bonic de la feina ha estat poder parlar amb la gent i explicar què calia fer per a reciclar millor.
Quan es va començar la campanya, tenia por de no fer-ho bé, de no saber explicar les coses… però a mida que van anar passant els dies i les setmanes, va veure que sí que era capaç de fer-ho bé. Fins i tot, al final, va ser capaç de fer l’explicació sobre la campanya tota sola. Coincideix en que el fred va ser el pitjor i també recorda molt agradablement l’haver conegut l’Aida i el Vicenç.

Jacobo Carrillo Royo

La campanya informativa i de sensibilització en la qual hem participat ha estat molt profitosa per a tots tres participants de la mateixa. La campanya ha tingut dues parts diferenciades. La primera, consistent en una campanya dirigida a les escoles de Sant Sadurní d’Anoia. Els escolars visitaven una exposició de l’Agència Catalana de Residus i la Deixalleria municipal. La segona part, dirigida a tota la població i consistent en un porta a porta als domicilis de Sant Sadurní. Val a dir que cap dels tres educadors ambientals havíem participat mai en res semblant i sempre que s’inicia un projecte nou és inevitable un cert neguit, però les jornades formatives així com uns primers dies molt profitosos ens van tranquil·litzar a tots.
Les visites als domicilis les hem fet junts tots tres i també hi havia un altre equip de treballadors de la Mancomunitat de municipis Penedès-Garraf. Es va dividir Sant Sadurní en dos sectors i nosaltres vam fer el corresponent al centre de la vila mentre que l´altre grup feia l´altra part. Donat que fèiem la zona comercial i administrativa de Sant Sadurní, ens veia molta gent pel carrer. També hi havia gent que reconeixia el Josep Maria i a la Maria Rosa ja que ells dos són de Sant Sadurní, cosa que ens facilitava la feina i a ells també els donava peu a explicar què feien. Això els va resultar molt estimulant. També hi va haver gent que reconeixia la nostra institució i l’associava amb la deixalleria municipal, la qual està gestionada, efectivament, per Mas Albornà.
Cal destacar que la relació amb els altres treballadors de la campanya ha estat molt cordial i no s’han fet distincions entre uns treballadors i uns altres, per dir-ho així, érem un sol equip.
Per últim, cal dir que hi ha hagut una evolució, tant individual com grupal, molt positiva i que quan hem finalitzat la campanya tots hem pensat que si hagués durat més no ens hauria importat…

Us vull parlar d’un jardí que vaig descobrir en un viatge fet a Galiza… es tracta d’un jardí que, per les seves característiques, crec que es mereix un comentari en el sentit de parar-nos a pensar en la influència de l’home en la modificació i transformació del paisatge. A mi, com a persona dedicada al món de la jardineria de manera professional, és un tema que em preocupa i m’inquieta i és per aquest motiu que el vull compartir.

Aquest jardí es troba a la Parròquia de Chavín província de Lugo. El seu nom és “Souto da Retorta” i està situat a la ribera del riu Landro, un de tants que travessen les terres da Mariña. Té una superfície aproximada de 3,18 ha i una flora representativa del clima atlàntic. El jardí, de titularitat privada, està gestionat per l’ajuntament del Concello de Viveiro i l’accés és lliure i gratuït. La primera plantació data del 1880, com a protecció contra les crescudes del riu; en aquell moment es van plantar 6 eucaliptes Eucalyptus globulus. Actualment n’hi ha uns 600, els quals van ser plantats entre el 1880 i 1910. En aquest indret també podem gaudir d’espècies autòctones de Galiza com el roure Quercus robur, el grèvol Ilex aquifolium, el castanyer Castanea sativa, l’arç Acer pseudoplatanus…
La visita al jardí la vaig fer durant una estada a la zona, i la meva opinió vers els eucaliptes era, en un primer moment, molt desfavorable, ja que els considerava arbres colonitzadors amb un creixement molt ràpid i un potent sistema radicular que empobreixen el sòl desplaçant la flora autòctona amb un creixement molt més lent… Però tota la meva justificació es va topar amb un majestuós exemplar, “o Avó”, un eucaliptus amb unes dimensions sorprenents: 82 mts d’alçada i 7,41 mts de corda normal (perímetre). La meva opinió en aquell moment va canviar: l’arbre no va demanar ser plantat en aquell plàcid indret sinó que ell, simplement, es va aprofitar del sòl fèrtil de la Galiza verda per convertir-se en un arbre representatiu de l’Estat Espanyol.

Potser l’home és qui amb la seva dèria de modificar el paisatge i intentar doblegar la natura, és responsable de la pèrdua de la flora autòctona fent plantacions d’arbres de creixement ràpid per aprofitaments forestal, creant jardins i grans parcs amb necessitats hídriques insostenibles per a la nostra zona climàtica.

Crec que ara que es parla tant de canvi climàtic caldria que ens paréssim a pensar tots quantes plantes no autòctones tenim a casa…

Cèsar Navarro (Jardiner)

Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació Mas Albornà, ha estat nomenat assessor en matèria de Responsabilitat Social d’Empresa per als socis de la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Aquest és un servei que s’ha posat en marxa des de la UEP cap als seus socis, per tal d’oferir-los un servei d’assessorament i consulta en diferents aspectes que els poden interessat en el seu dia a dia laboral: des de gestió de Recursos Humans, màrqueting i vendes fins a gestió de dades. En aquesta línia, doncs, el nostre gerent és el responsable d’assessorar les empreses que així ho desitgin en temes de RSC, fruit de la seva experiència i trajectòria en el sector de l’economia social.

Seguint la tradició de totes les llars catalanes en l’època d’advent, el passat divendres 7 de desembre, a la residència de les Cabanyes hi vam posar el pessebre.

El dia anterior la Lluïsa, experta coneixedora de les muntanyes del Penedès, ens va fer de guia a l’excursió per buscar un xic de verd. I el mateix divendres tots els qui quedàvem al mas ens vam distribuir les diferents tasques per tal de que, aportant-hi cadascú segons les nostres capacitats, poséssim el nostre granet de sorra per la manufacturació del pessebre:

Un grup es va dedicar a buscar les figures, un altre a agafar elements per crear el terra, un altre a decorar tota l’entrada de la casa… i tot amenitzat amb la música d’en Miguel Bosé; ídol d’en Francisco i amb el qual treballa molt més a gust.

Si el voleu venir a veure ja ho sabeu, us hi esperem amb els braços oberts!

Kiko Medina, coordinador de la llar

Tot tornant de vacances amb les piles ben carregades, vam crear un nou servei, dins de l’àrea d’atenció a la persona del Centre Especial de Treball.

Quan em van proposar dur a terme aquest nou servei, em vaig engrescar de seguida. El servei tracta de donar una atenció individualitzada a la part més important de la nostra fundació, les persones amb discapacitat que tenim treballant amb nosaltres.

El servei que inicialment no sabiem com anomenar, i després de parlar-ne vam decidir que es digues SAP, Servei d’Atenció a la Persona.

Tres cops a la setmana, dues tardes i un matí, amb cita prèvia ens trobem a l’Escorxador de Vilafranca, en un entorn tranquil, i fora del lloc de treball, per parlar sobre la feina: inquietuds, motivacions,… sobre el temps de lleure i en general de tot allò que envolta a la persona, perque entenc que coneixent la persona en la seva globalitat, els podem entendre molt més que si nomes ens senyim a un àmbit concret de la seva vida.

La importància d’aquest servei rau en que es tracta d’una xerrada informal pero seriosa sobre tot allò que li pot procupar a l’usuari en el seu entorn de treball, pero també anant una mica més enllà i interessant-nos en el seu temps lliure, oci….

Fa poc més d’un mes que vam iniciar aquest servei, i malgrat sembli aventurat, ja podem fer algunes valoracions: han assisitit a les sessions gairebé la meitat dels operaris de Serveis Externs, del diferents enclavaments.

L’experiència pròpia està resultant molt interessant, i espero que també ho sigui per tots els usuaris que estan partipant i per tots aquest que ho faran ben aviat

Goretti Gallart
Psicòloga

Aquest és tan sols un escrit per a reflexionar cap on anem.

Tot home, i tota dona envelleix. Envellir a nivell laboral significa entrar en un altre estatus social com és el de la Jubilació. Aquest estadi implica moltes coses a nivell social, emocional, econòmic, etc. Les persones que formen part d’una estructura tan complexa com és un Centre Especial de Treball i/o Centre Ocupacional, també arriben a una edat en la qual ja han donat a la societat el seu esforç en la força del treball, i per tant, com tothom poden gaudir d’una jubilació agradable. Circunstàncies administratives provoquen greus problemes a nivell econòmic i social. L’administració, normalment, els deriva cap als Centres Ocupacionals en els quals es poden sentir desplaçats i desmotivats, ja que, entre altres causes, existeix una gran diferència d’edat entre les persones que conformen aquests serveis.

No donaré opinió a nivell personal, però el tema de debat que vodria obrir és el fet de si una persona discapacitada intel·lectualment ha de gaudir o no de la seva jubilació i, per altra banda, quins recursos caldria crear per tal d’adequar aquestes persones al nou estat en el que entren? I l’administració cal que les tingui en compte?

Josep