Amb la proposta que porta per eslogan «La neteja de Vilafranca, amb tu» Mas Albornà ha guanyat el concurs públic per a realitzar la neteja viària del municipi de Vilafranca del Penedès els propers quatre anys. Es tracta del projecte més ambiciós que hagi desenvolupat mai el servei de neteja vària, tot un repte que afrontem amb professionalitat, energia i il·lusió.

Mas Albornà ja fa anys que s’està implantant al territori i consolidant com a empresa de serveis, i amb el nostre servei de neteja viària actualment donem servei a la meitat de municipis de la comarca.

La nostra fundació és doncs, una entitat de serveis amb una gran implantació a la comarca de l’Alt Penedès. Així la creació i el desenvolupament de nous reptes com aquest ens permeten continuar treballant dia rere dia per la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat i malaltia mental.

Una de les nostres finalitats és la de treballar en xarxa amb el territori i per això impulsem col·laboracions amb d’altres entitats, com la que hem establert amb els camps de treball.

Així, des de Mas Albornà participem en diverses activitats que s’organitzen dins del calendari d’aquests camps de treball i sens dubte esperem que la nostra participació sigui profitosa per les dues parts.

Així, doncs, Mas Alborà s’encarrega del seguiment de les activitats del camp de treball a partir de diferents documents audiovisuals que s’enregistraran diàriament a través de la nostra Productora audiovisual. Amb tot aquest material enregistrat s’elaborarà un vídeo que recollirà l’essència del que ha significat aquest camp de treball.

Per altra banda dins del marc de les xerrades previstes per aquests camps de treball, des de Mas Albornà també participarem com a ponents a la xerrada “Horts educatius i terapèutics”.

Una altra de les activitats amb què col·laborem és la visita, per part dels participants al camp de treball, a Viu la Vinya (www.viulavinya.cat). Aquest projecte educatiu impulsat conjuntament per la nostra fundació i Bodegas Torres, s’hi tracten de manera pràctica aspectes sobre la vinya les energies renovables i la sostenibilitat o els costums de la vida a pagès antigament. Així, els membres del camp de treball faran una visita guiada a questes instal·lacions situades en un entorn natural immillorable.

La darrera de les col·laboracions que farem és la cobertura de la xerrada prevista pel dia 8 de Juliol del 2010. Aquesta xerrada titulada “Per una llei d’horts urbans” serà enregistrada per l’equip de la Productora audiovisual de Mas Albornà i s’entregarà en un document audiovisual en format DVD als organitzadors dels camps de treball.

Des de Mas Albornà agraïm la confiança i valorem molt positivament la possibilitat de prendre part en aquest projecte que sens dubte afavorirà el desenvolupament de la comarca.

 Més informació sobre el camp de treball.

Aquest cap de setmana, tindran lloc a Vilafranca del Penedès les tradicionals fires de Maig, molt conegudes en el conjunt de la comarca.

La nostra fundació serà present en aquestes fires a través del taller Viu la vinya, una iniciativa impulsada conjuntament entre Mas Albornà i Torres, un projecte educatiu innovador per aprendre el món de la vinya a partir de la pràctica. En el marc de les fires, oferirem 3 tallers dirigits als infants on hi farem activitats representatives dels tallers de Viu la Vinya.

Recordem que Viu la vinya és un projecte educatiu de descoberta de la vinya, les energies renovables, el reciclatge i l’entorn del pagès i la vida al camp en l’antiguitat, que s’articula amb diferents tallers teorico-pràctics impartits per monitors formats a Mas Albornà.

Així doncs, esperem que l’experiència sigui un èxit. Si voleu descobrir Viu la Vinya aquest cap de setmana, no us perdeu les activitats del dissabte 15 a les 18h i 19h i del diumenge 16 a les 12h

Des de Mas Albornà i amb la difusió de Viu la vinya continuem treballant per aconseguir el reconeixement social i laboral de les persones amb discapacitat i malaltia mental.

L’observatori d’Economia Solidària ha organitzat un curs per promoure la responsabilitat social a les petites i mitjanes empreses a partir de la recollida de propostes atractives a través del Facebook.

Així ,doncs, la convocatòria d’aquest curs és del 12 al 30 d’Abril i els participants podran penjar les seves idees més innovadores sobre responsabilitat social a les empreses, al mur de la pàgina del Facebook del concurs.

La comunicació del concurs va dirigida a 76 universitats, més de 200 empreses d’inserció, més de 500 entitats socials i més de 200 Pimes i persones interessades en la RS.

Mira’m. Contes de vides especials és un original recull de relats sota el denominador comú de la discapacitat realitzat per nou escriptors de renom com són, entre d’altres, Màrius Serra, Rafael Vallbona, Mercè Foradada o Miquel Pairolí.

Aquest iniciativa nascuda a Mas Albornà i que ha rebut el suport de Cossetània Edicions és un original producte literari per sensibilitzar i fer visible la vida de les persones amb discapacitat en el conjunt de la societat.

Així, doncs, des de Mas Albornà recomanem aquest llibre a tots aquells lectors que vulguin descobrir la superació, els sentiments i la lluita de persones amb diferents capacitats, per tal de formar part de la nostra societat.

D’altre banda, el dia 25 d’abril a les 18h de la tarda titarà lloc al casal de Mediona un acte de presentació d’aquest llibre de contes. Al mateix temps també  s’hi farà l’entrega de premis al concurs de Sant Jordi 2010.
A Mas Albornà treballem dia a dia pel reconeixament i el ben està de les persones amb discapacitat i malaltia mental.

Des del meu punt de vista, classifiquem per simplificar, per organitzar, per reduir…  però sigui com sigui tota la classificació té com objectiu incloure els diferents elements que teòricament han de contenir; quan el que hem de classificar són les persones,  penso que  les classificacions  poden  estigmatitzar  i no arribar a tenir la utilitat per la qual pot haver estat ideada.
Intentaré explicar-me: classificar ens és molt útil quan tenim un munt de papers i hem de separar-los per una sèrie de característiques comunes: em un bloc hi posaríem les factures, en un altre els pagaments….. i, un cop ho tinguéssim separat,  molt probablement aquesta classificació ens seria molt útil per dur a terme altres accions. Ara bé, quan en la classificació el que pretenem classificar són persones a partir d’uns criteris objectius, sovint aquesta classificació pot portar a que classifiquem a una persona en un grup perque segons els criteris objectius que se’ns marquen hi ha de participar però no es tenen en compte les característiques individuals de cadascun, i això es el que sota el meu punt de vista limita la funcionalitat de les classificacions.

Intentaré posar un exemple d’un cas real que he conegut de prop en la meva carrera professional i en el qual la classificació ha arribat a  variar  la vida d’una persona. La majoria de les persones amb discapacitat passen el dictamen de l’EVO laboral perque sigui aquest organisme el que decidieixi si una persona té capacitats productives i per tant podria treballar en un Centre Especial de Treball o bé no té suficients capacitats productives  -hi ha de participar en un Centre Ocupacional. Aquest dictamen es basa majoritàriament a partir de criteris objectius,  i si bé la immensa majoria d’ocasions nosaltres com a professionals estem d’acord amb el dictamen que ens donen, en ocasions, ens  trobem amb la  “sorpresa” que aquella persona que nosaltres considerem ( ja que la coneixem a nivell personal, coneixem les seves aptituds, habilitats……) que pot tenir unes bones aptituds laboral, ens diuen que ha de seguir en el servei ocupacional, o viceversa, algunes persones que sota el nostre criteri basat en l’àmbit personal i laboral considerem que ha de passar a participar en un servei ocupacional segueix tenin la valoració de CET…

Amb tot això el que vull dir és que la classificació determina, i quan algú està inclòs en una classificació,  sembla que hagis de fer allò que s’espera de tothom que està sota d’aquell paraiges, i, en ocasions,  segons la classificació. pot ser que una persona se la sobreestimuli i se li demani molt més del que pot donar, o se la infaestimuli i no se li proporcionin els recursos que realment necessita… només pel fet que es troba “classificada”i sota d’aquell altre paraigües.

En resum, penso que classificar no només ha de ser en funció de criteris objectius, cal tenir en compte la persona, ja que podem caure en el parany de no proporcionar a la persona els recursos, ajuts ….. que realment li  calen.

Goretti Gallart
Psicòloga de Mas Albornà

Una trebalaldora de Mas Albornà va participar recentment en un programa de televisió. Aquí teniu la seva descripció sobre com va viure aquesta experiència:

El passat 17 de març el marc( la meva parella) i jo vàrem tenir l’oportunitat d’anar a un concurs de tv2  “Palabra x palabra”. És un concurs on la llengua castellana és la protagonista i el joc es basa en endevinar el significat de frases i paraules que quasi no es fan servir. Els presentadors són la Francine Gálvez i Xose Castro. 
Nosaltres vàrem arribar a Madrid al migdia i un taxi retolat amb TVE ens va venir a recollir i ens va portar fins els estudis de televisió espanyola que estan a la localitat del Prado del Rey, a uns 20 quilòmetres de la capital. Una vegada allà la nostra sorpresa va ser que vam  anar a dinar amb l’equip de producció perquè era l’hora de dinar (van pagar ells, menú del dia en el mateix Prado del Rey ). 
La gravació va començar a les 4 però abans vam conèixer la parella que també concursava amb nosaltres; dos germans de Vigo molt  divertits i amb ganes de pasar-ho bé com nosaltres. Aquell mateix dia es grabaven dos programes. 
Una de les coses potser que més ens va sorpendre va ser la llarga estona que vam passar a perruqueria i a maquillatge( no em reconeixia quan van acabar la meva transformació facial). La perruquera que em va pantinar li explicava a la seva companya que pentinava a la presentadora del programa anècdotes de la Carmen Sevilla i després vaig saber que una vegada acabada la gravació de “Palabra x palabra” en el mateix plató es grabava “Cine de barrio” i la popular Carmen Sevilla estava en algun passadís fent petar la xerrada com fa sempre fins que la cridessin per pentinar-se.
 
Arriba l´hora!! Pugem al plató: proves de so, el micro per sota el jersei, pujar bé la cadira , mirar monitors… som l´equip groc. Comença la gravació; els presentadors es posen a riure  perque el Xosu s’ha de canviar la camisa perquè la que portava era del mateix color que la de la presentadora, li porten una camisa que diu que no li agrada i se la posa allà mateix dient-li a la Francine que ella també es tregui el vestit, resumint que la gravació va començar 10 minuts tard . 
El concurs es divideix amb les següents seccions: frase regalada, verdader o fals; frase amagada, frase del carrer, paraules menudes, a l’altre banda del pèlag i el museu de la por.  
Vam errar dues preguntes i la parella de Vigo, 6. Vam quedar amb una puntació de 600 punts i la veritat es que jo feia estona que no mirava el marcador i va ser una sorpresa  quan van dir que haviem guanyat quasi pel doble de punts. El premi pels guanyadors  és un cap de setmana a l´hotel balneari Puente  Viesgo de Santander - diuen que és un dels balnearis més luxosos d’Europa -  amb anada i tornada amb tren i un lot de llibres valorat amb 600 euros de l’Editorial Espasa.  A les 6 ens van acompanyar a la terminal 4 de Barajas per agafar el pont aeri i aqui s’acabava la meva humil experiència del “Palabra x palabra” que va ser televistat el passat dissabte 5 d´abril a les 12, 50 per tv2.

Isabel Torrents

Som el Josep i la Remei, els pares del Jordi.

El Jordi va néixer fa trenta anys. L’embaràs i el part van anar bé, però a mesura qe anava creixent feia coses que no eren del tot normals. Malgrat que anàvem al pediatra mai ens hava dit res i quan el Jordu ja tenia gairebé un any, ens va comunicar que tenia la síndrome de Down. A partir d’aquest moment vam anar a fer-li proves a l’hospital de Sant Joan de Déu, a neùròlegs i altres especialistes. Finalment, ens van dir que el que tenia el Jordi era una malformació congènita a la part esquerra del cervell.

Tu ja veus que el teu fill no creix ben bé com un altre nadó, però no ho acabes d’assimilar. El moment en què el metge et diu que no portarà una vida com la d’un altre noi, costa molt d’acceptar, però la vida segueix i has de procurar que el teu fill estigui bé; amb l’amor de la família, integrat a la societat, anant a l’escola, de colònies, fent amics, jugant…

Al matí quan es lleva, abans de dir-te bon dia et pregunta: On anem ara? Si fos per ell podríem anar a tot arreu menys a Les Cabanyes, però coforme es va vestint es va mentalitzant de que hi ha d’anar i un cop pugem al cotxe ja hi va content.

El lloc on més gaudeix és amb el gup d’Univers Penedès, una associació de lleure. I suposo que el lleure li agrada més que treballar perquè això de seguir uns horaris li costa força.

El Jordi és una persona bastant individualista i li agrada molt anar a la seva, però, per contra, sempre li agradaria tenir una persona al seu costat. Amb ell sempre hem anat a tot arreu: a comprar, a passejar, de vacances… així que podríem dir que hem portat una vida normal.

No ha tingut malalties greus, alguna que altra caiguda, a l’hivern mal de coll amb molta fenre i gairebé res més fins ara al mes de maig de maig que va tenir un absés pulmonar. Arran d’això el seu caràcter va canviar molt i, la veritat, no sabem si el canvi ha estat donat per aquest últim fet o perquè havi de passar. També li vam arreglar la boca ja que la tenia molt malament i ha resultat que ara torna a estar molt bé, potser tot li venia d’això.

La qüestió és que ara està bé i això és el més important.

Aquest any RATIO, l’associació a qui molt de nosaltres confiem estiu rere estiu les nostres vacances, ha fet 10 anys.
Ja fa setmanes que “els asidus” vam rebre la invitació a la festa d’aniversari d’aquest dissabte; i els més engrescats ens vam animar a anar-hi.

Així doncs que el passat dissabte, a dos quarts de cinc de la tarda ja estavem tots damunt de la furgoneta camí de Barcelona. Allí ens hi vam passar tres hores genials: ballant amb el grup d’animació, saludant els monitors de RATIO, parlant amb companys de colònies… i, finalment, menjant el fantàstic pastís d’aniversari.

Moltíssimes felicitats Associació RATIO i moltes gràcies!

Membres del servei de llar-residència de Mas Albornà

Trabajo un 10
Trato personal 10
Evolucion del trabajo 8
Animos 5
Compañerismo 10
Comida 10

Estoy trabajando en UTYMAT, desde el 5 de agosto de 2007, en turnos de mañana y tarde.  He evolucinado al 100% de mi capacidad en trabajo técnico, habiendo un buen entendiminento entre la máquina y yo. Es un trabajo compartido entre muchos trabajadores  y el resultado  final de todas las piezas juntas son un vehículo.
Es un trabajo de profesionales, al principio cuesta habituarse a la máquina, pero después es como coser y cantar.

He probado dos máquinas, pero podría haber estado en más. Desde que estoy en este trabajo me siento realizado como persona y como trabajador.

Para no fallar en el trabajo se necesitan unas reglas del juego: descansar entre 8 y 10 horas, comer una dieta equilibrada y eso te ayuda a no perder la concentración y a rendir mejor en el trabajo.
En los descansos hay buen rollo con el personal tanto de Mas Albornà como de la empresa, estamos todos mezclados.
Hay unos técnicos que ayudan a que la máquina siempre funcione correctamente.
Un torero que te trae la piezas y se lleva las que ya están hechas. Y un encargado para cualquier problema de tipo técnico de la máquina. Una monitora para cualquier problema que tengas. Una encargada que supervisa que estemos bien, si nos falta ropa o gafas nos las trae. Una psicóloga para cualquier problema personal. Todos estos formamos una gran  unidad de compañerismo.

Así estamos los compañeros en distintos sitios de trabajo, y este es uno de ellos, que forman la comunidad Mas Albornà.

Somos como una gran famila, compartiendo todo algunos  en varios pisos.

Felicidades 2008

José Antonio Arroyos
Enclavament de Mas Albornà a Utymat