Des del meu punt de vista, classifiquem per simplificar, per organitzar, per reduir… però sigui com sigui tota la classificació té com objectiu incloure els diferents elements que teòricament han de contenir; quan el que hem de classificar són les persones, penso que les classificacions poden estigmatitzar i no arribar a tenir la utilitat per la qual pot haver estat ideada.
Intentaré explicar-me: classificar ens és molt útil quan tenim un munt de papers i hem de separar-los per una sèrie de característiques comunes: em un bloc hi posaríem les factures, en un altre els pagaments….. i, un cop ho tinguéssim separat, molt probablement aquesta classificació ens seria molt útil per dur a terme altres accions. Ara bé, quan en la classificació el que pretenem classificar són persones a partir d’uns criteris objectius, sovint aquesta classificació pot portar a que classifiquem a una persona en un grup perque segons els criteris objectius que se’ns marquen hi ha de participar però no es tenen en compte les característiques individuals de cadascun, i això es el que sota el meu punt de vista limita la funcionalitat de les classificacions.
Intentaré posar un exemple d’un cas real que he conegut de prop en la meva carrera professional i en el qual la classificació ha arribat a variar la vida d’una persona. La majoria de les persones amb discapacitat passen el dictamen de l’EVO laboral perque sigui aquest organisme el que decidieixi si una persona té capacitats productives i per tant podria treballar en un Centre Especial de Treball o bé no té suficients capacitats productives -hi ha de participar en un Centre Ocupacional. Aquest dictamen es basa majoritàriament a partir de criteris objectius, i si bé la immensa majoria d’ocasions nosaltres com a professionals estem d’acord amb el dictamen que ens donen, en ocasions, ens trobem amb la “sorpresa” que aquella persona que nosaltres considerem ( ja que la coneixem a nivell personal, coneixem les seves aptituds, habilitats……) que pot tenir unes bones aptituds laboral, ens diuen que ha de seguir en el servei ocupacional, o viceversa, algunes persones que sota el nostre criteri basat en l’àmbit personal i laboral considerem que ha de passar a participar en un servei ocupacional segueix tenin la valoració de CET…
Amb tot això el que vull dir és que la classificació determina, i quan algú està inclòs en una classificació, sembla que hagis de fer allò que s’espera de tothom que està sota d’aquell paraiges, i, en ocasions, segons la classificació. pot ser que una persona se la sobreestimuli i se li demani molt més del que pot donar, o se la infaestimuli i no se li proporcionin els recursos que realment necessita… només pel fet que es troba “classificada”i sota d’aquell altre paraigües.
En resum, penso que classificar no només ha de ser en funció de criteris objectius, cal tenir en compte la persona, ja que podem caure en el parany de no proporcionar a la persona els recursos, ajuts ….. que realment li calen.
Goretti Gallart
Psicòloga de Mas Albornà
