Avui ha tingut lloc l’acte de signatura de l’ajut que Caixa Penedès destina per a la posada en marxa d’una productora de continguts audiovisuals com a nova activitat dintre del Centre Ocupacional de Mas Albornà.

L’acte, desenvolupat en el propi Centre Ocupacional de la Fundació - emplaçament on recau aquest ajut - ha estat encapçalat pel president de Caixa Penedès, Josep Colomer Ràfols i el de la Fundació Mas Albornà, Martí Solé Bordes.

Com ja sabreu, amb aquesta iniciativa pretenem crear una productora de material de comunicació audiovisual formada íntegrament per persones amb discapacitat intel•lectual que pugui servir d’eina de divulgació cap a l’exterior així com d’eina de comunicació i de formació dirigida a totes les persones de Mas Albornà.

Estem molt orgullosos d’aquesta iniciativa tan innovadora i pionera així com desitgem que tot es desenvolupi amb molt d’èxit. Endavant!

Navegant per internet hem anat a petar a la web de la campanya “Aquí reciclem“. Com que a Mas Albornà estem treballant en diferents campanyes de sensibilització mediambiental a Santa Margarida i els Monjos i a Sant Sadurní d’Anoia així com gestionem 4 deixalleries, una campanya d’aquesta mena ens interessa.

Per sorpresa nostra hem vist com en una de les fotografies que persones anònimes han enviat en motiu de la seva adhesió a la campanya hi apareixia Mas Albornà. Si us fixeu en la foto, hi ha un cartell que hi diu “Tria bé i dóna vida”. Aquest cartell i eslogan són els que Mas Albornà va utilitzar a Santa Margarida i els Monjos quan es va fer la campanya de sensibilització en matèria de separació de residus.
Estem molt satisfets de veure com la nostra campanya trascendeix fins a límits insospitables!

He anat a sopar a un restaurant xinès quan vaig arribar de nit a l’aeroport. Després a un altre restaurant xinès al segon dia. Cada dia anava a un restaurant diferent: un coreà, un vietnamita, un vegetarià, un hindú i un espanyol on els cambrers eren xinesos.
Vaig visitar el planetari i tres dies Cantón (Xina) on em vaig fer uns massatges.

Igor Xavier
Treballador de Serveis Industrials a Mas Albornà

Avui ha tingut lloc a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès la signatura per a la gestió de les deixalleries de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola fruit d’haver guanyat el concurs públic obert i on es van presentar 5 empreses. La signatura del contracte l’han efectuat el Sr. Marcel Esteve i Robert com a President de la Mancomunitat Penedès Garraf i el Sr. Martí Solé i Bordes en qualitat de President de la Fundació Mas Albornà.

Es tracta d’un total de 3 deixalleries, una a Santa Margarida i els Monjos i dues a Olèrdola, als nuclis de Sant Pere Molanta i Daltmar. Amb aquesta signatura, passa a ser empresa gestora de 4 deixalleries de la comarca, fet que constata la línia de compromís vers el territori pres per l’entitat en referència al medi ambient així com l’aposta dels ens locals com els ajuntaments i la Mancomunitat pels seus serveis.

Avui, a la nau del c Montseny hem viscut un simulacre d’incendi. Seguint la política de prevenció de riscos de l’entitat, el nostre tècnic en prevenció de riscos ens ha fet una xerrada sobre com cal actuar en casos d’incendi, quines són les funcions de cadascun, etc. així com també ha resolt dubtes i ha fet aclariments sobre la prevenció en aquests casos.

A l’hora del simulacre, tot ha funcionat a la perfeció i s’ha evacuat la nau en un temps rècord! Esperem, de totes maneres, que mai ens veiem obligats a posar en pràctica aquests coneixements que hem après avui.

Acabem de començar una nova activitat al Centre Ocupacional: la productora de continguts audiovisuals. Es tracta d’un nou taller, com el d’horticultura o paper reciclat i que es durà a terme dos cops per setmana. L’originalitat recau en el fet de posar en contacte el CO amb les noves tecnologies, el món de la fotografia i el del vídeo. Ja tenim el material amb el qual desenvoluparem el taller: càmeres de vídeo, de fotografia, ordinadors, etc. el qual tenim gràcies als ajuts de Caixa Penedès i Canon.

Tenim moltes il·lusions en aquest taller ja que esdevindrà un element molt important en la comunicació de Mas Albornà, ja que aquesta productora serà l’encarregada de crear els materials per a la nostra organització: vídeos explicatius, promocionals, etc.

Felicitats per la iniciativa i endavant!

Avui, els estudiants de Ciències de la Comunicació de la UAB que ens estan fent el vídeo de l’entitat han aterrat al CO de Les Cabanyes. Han realitzat una entrevista a Josep Vilamajó, director tècnic així com han filmat els espais i les activitats que s’hi desenvolupen.

Cada cop més, tots estem més i més interessats en veure el resultat final del vídeo!! Però encara haurem d’esperar una mica ja que han de venir un tercer dia més a acabar de filmar altres emplaçaments de la Fundació. S’haurà de tenir paciència!

No fa tant, un grup de monitores del Centre Ocupacional de Mas Albornà i les nostres famílies ens vam engrescar i vam anar a passar un cap de setmana a La Fageda de’n Jordà. Allà, vam gaudir d’un marc incomparable en plena natura. Ens vam allotjar en una casa de colòniesi vam aprofitar l’ocasió per fer un recorregut en carro pel bell mig del bosc, visitar la fàbrica de iogurts de La Fageda i, fins i tot, fer una festa de disfresses amb la canalla.

Aconsellem a tothom que vulgui gaudir en família d’uns dies de tranquil·litat i de retrobament amb la natura que no deixi de visitar aquest espai tan proper a nosaltres i que ens ha deixat tants bons records.

Montse Adell i companyes
Monitores del CO

Els periodes llargs de vacances ens ofereixen una oportunitat extraordinària per acomplir les tres funcions que se li atorguen al lleure: descans, diversió i desenvolupament.Alguns dels qui estem al servei Habitatge de Mas Albornà vàrem poder aprofitar aquest dies, d’entre el 23 de desembre i el 7 de gener, per fer una escapadeta, mes o menys llarga, i carregar piles per afrontar amb força un nou any.

Benidorm, la Val d’Aran, Sant Esteve de Palautordera i Banyoles van ser algunes de les nostres destinacions durant aquest Nadal i Cap d’Any. I vam anar-hi a través d’agències de viatges o d’entitats especialitzades en el temps de lleure.

D’aixó ja en fa més de de dues setmanes… així doncs que us adjuntem una fotografia de grup per recordar-ho.

Kiko Medina
Coordinador del servei d’habitatge

Por qué este título. Bueno como supongo en las vidas de cualquier ser humano hay un poco de todo, os quiero resumir mi vida en tres fases: mi vida en el colegio, mi adolescencia y mi problema serio con las drogas.

El colegio
En el colegio fue muy duro pero también guardo algún recuerdo. Lo duro del colegio fue que de pequeño no podía estar parado siempre necesitaba hacer algo. Cuando me tenían distraído siempre estaba tranquilo pero si no hacía nada me ponía de los nervios. Entonces, ya de muy pequeño, empecé a ir al psicólogo del colegio y a ir al médico; me empezaron a dar algunos medicamentos que me dejaban tonto y el problema era que yo era hiperactivo. Después, tenía problemas de hacer amistades, nadie quería jugar conmigo en el colegio y empezaron a reírse de mí en el colegio por llevar gafas, además de pegarme hasta el día en que salió toda mi rabia y empecé a defenderme y entonces en el colegio ya me gané mi puesto.

Mi adolescencia
Aún era un niño que no tenía ni diez años que ya iba con gente que me doblaba la edad. Solía hacer novillos en el colegio para ir a un salón recreativo que se llamaba salón recreativo bar brasil. Así empecé con mis primeros porros y rallas de coca. Al ser tan joven, era difícil conseguir dinero legalmente. Para conseguir dinero íbamos con una C-15 a robar al bar del centro cajas de cerveza y coca-colas vacías y las vendíamos al supermercado y así conseguíamos dinero para hachís y coca.

Mi problema serio con las drogas
Después, empecé a trabajar de un lado a otro y cuando me iba de vacaciones probaba todo lo que me ofrecían hasta que probé la heroína; la primera vez no tenía más de 14 años, fue en Andalucía que fui solo. A las tres semanas venían mis padres a buscarme. En esa época me movía en autobús de un sitio a otro de Andalucía acompañado de un chaval que me enseñó qué era la heroína y cómo se fumaba.
Después de aquel viaje ya no probé la heroína hasta los 19 pero en este tiempo estuve consumiendo hachís, coca y algún ‘tripi’ hasta que tuve mi primer brote psicótico.
Después de mi brote psicótico estuve un tiempo ausente de todo hasta que vinieron al pueblo unos vendimiadores a cortar uva. Uno de ellos era toxicómano, así empecé a consumir cada día, a conocer dónde podía comprar yo por mi cuenta y a partir de ahí he tenido muchas recaídas y espero que esta vez ya sea la definitiva.

Veo que tengo la suerte de tener la ayuda que tengo que hay muchísimos que no la tienen.

Jaume Gómez Almirall
Treballador de neteja viària de Mas Albornà