Tot tornant de vacances amb les piles ben carregades, vam crear un nou servei, dins de l’àrea d’atenció a la persona del Centre Especial de Treball.

Quan em van proposar dur a terme aquest nou servei, em vaig engrescar de seguida. El servei tracta de donar una atenció individualitzada a la part més important de la nostra fundació, les persones amb discapacitat que tenim treballant amb nosaltres.

El servei que inicialment no sabiem com anomenar, i després de parlar-ne vam decidir que es digues SAP, Servei d’Atenció a la Persona.

Tres cops a la setmana, dues tardes i un matí, amb cita prèvia ens trobem a l’Escorxador de Vilafranca, en un entorn tranquil, i fora del lloc de treball, per parlar sobre la feina: inquietuds, motivacions,… sobre el temps de lleure i en general de tot allò que envolta a la persona, perque entenc que coneixent la persona en la seva globalitat, els podem entendre molt més que si nomes ens senyim a un àmbit concret de la seva vida.

La importància d’aquest servei rau en que es tracta d’una xerrada informal pero seriosa sobre tot allò que li pot procupar a l’usuari en el seu entorn de treball, pero també anant una mica més enllà i interessant-nos en el seu temps lliure, oci….

Fa poc més d’un mes que vam iniciar aquest servei, i malgrat sembli aventurat, ja podem fer algunes valoracions: han assisitit a les sessions gairebé la meitat dels operaris de Serveis Externs, del diferents enclavaments.

L’experiència pròpia està resultant molt interessant, i espero que també ho sigui per tots els usuaris que estan partipant i per tots aquest que ho faran ben aviat

Goretti Gallart
Psicòloga

Aquest és tan sols un escrit per a reflexionar cap on anem.

Tot home, i tota dona envelleix. Envellir a nivell laboral significa entrar en un altre estatus social com és el de la Jubilació. Aquest estadi implica moltes coses a nivell social, emocional, econòmic, etc. Les persones que formen part d’una estructura tan complexa com és un Centre Especial de Treball i/o Centre Ocupacional, també arriben a una edat en la qual ja han donat a la societat el seu esforç en la força del treball, i per tant, com tothom poden gaudir d’una jubilació agradable. Circunstàncies administratives provoquen greus problemes a nivell econòmic i social. L’administració, normalment, els deriva cap als Centres Ocupacionals en els quals es poden sentir desplaçats i desmotivats, ja que, entre altres causes, existeix una gran diferència d’edat entre les persones que conformen aquests serveis.

No donaré opinió a nivell personal, però el tema de debat que vodria obrir és el fet de si una persona discapacitada intel·lectualment ha de gaudir o no de la seva jubilació i, per altra banda, quins recursos caldria crear per tal d’adequar aquestes persones al nou estat en el que entren? I l’administració cal que les tingui en compte?

Josep