Arxiu de la categoria "Testimonis"

Un día normal y corriente

09/12/2008

Neteja viària

Hola,

Me llamo Angel Del Amo y tengo 46 años , nací en Barcelona y cuando tenia 5 años me fui a vivir a Soria hasta los 28 que volví a Barcelona.
Desde hace 15 que tengo una enfermedad mental y me medico.
Soy esquizofrénico, en mi cabeza se oyen diferentes voces, algunas son de hombres y otras de mujeres, las oigo siempre, mientras trabajo, como, ando… y cuando duermo ellas descansan.
Las voces me apoyan, me hacen compañía, me dicen si o no y me ayudan cuando dudo.
Las voces que están en mi cabeza son gente de Soria.

Hace que estoy en la limpieza viaria 3 años y mis monitores son el Manel y el Jesús.

Os cuento lo que hago en un día laborable normal:

Me levanto a las 6, 30 y me voy hacia la estación de Vilafranca y allí me recogen y junto con dos compañeros y el monitor nos vamos a Els monjos . Una vez allí voy al cuarto de las herramientas que está en la Plaça Pau casals y cojo todo lo necesario para empezar a limpiar( escoba, recogedor, capazo…)
Barro las aceras, las calles y cuando llego al bar de siempre me tomo un café- en invierno hace mucho frió y me apatece mucho más.
Manel conduce la máquina de la limpieza, barre y aspira.

Antes de la 1 del mediodía recogemos todas las herramientas y las ponemos otra vez en su sitio, un almacén que está en la Rambla Penyafiel y a las 2 nos vamos con el monitor al taller de Sant Pere Molanta y allí comemos todos juntos, yo me tomo la medicación que me dio el Dr. Ranera; tengo visita 3 veces al año más o menos.

Yo hablo poco pero me siento bien, me gusta la comida.
A las 3 y pico llego al piso, la monitora Encarna es quien me acompaña.
Me ducho y me afaito.
Miro la tele, por la tarde hacen programas divertidos
Los martes y los jueves vamos a un curso de natación, se hace en la Piscina municipal, vamos andando.
Los sábados y domingos ahora también tenemos monitora y así hacemos cosas.

A media tarde llega la monitora del piso, tenemos tres monitoras y nos ayudan en todo.
Yo antes me paso por el Mercadota y compro pan, agua y a veces leche.
Mis compañeros de piso son Adrià, Igor y Arroyos, ellos y yo hacemos el trabajo de casa aunque también tenemos a una señora que el jueves limpia el piso, es de una empresa.
Cenamos a las 9 o un poco antes.
Me acuesto pronto junto con mis voces y descansamos hasta que toca el despertador.

Àngel del Amo López
Servei de Llar-Residència de Mas Albornà

Jornada a les Canàries: IV encuentro buenas prácticas FEAPS

05/12/2008

FEAPS CONGRÉS LAS PALMAS 2008

El dimecres 26 de novembre al matí agafàvem l’avió direcció a Les Palmas de Gran Canaria, per participar en el congrés sobre les bones pràctiques que havien estat premiades pel comité de valoracio FEAPS.

Tot i que el clima no ens va acompanyar massa, estava força núvol, feia vent i de tant en tant queia algun ruixat, l’acollida per part de la gent de les Canàries va ser excel·lent. En tot moment ens deien on havien d’anar i ens orientaven. El lloc on vam anar fou a l’Auditori Alfredo Kraus, un edifici preciós vora al mar. Allà ens reunirem unes 450 persones provinents de tot l’estat espanyol, amb el desig d’aprendre, intercanviar idees, coneixements, etc.
El dia va anar transcorrent amb les diferents intervencions dels ponents que presentaven les seves bones pràctiques premiades, i la majoria d’aquestes amb un missatge comú: hem de centrar-nos en les persones, on siguin aquestes que les que expressin les seves necessitats i desitjos i poder - en la mesura del possible- cobrir aquestes necessitats i millorar la seva qualitat de vida.
Cal dir que SINERGRUP (l’ens que agrupa a 9 fundacions/entitats dins del qual hi ha Mas Albornà) també va presentar una bona pràctica i fou premiada. La bona pràctica era SINERGRUP en si, és a dir, explicar el concepte de com 9 entitats que treballen amb/per a persones amb D.I. i TMS d’arreu de catalunya es varen agrupar per tal de seguir unes línees de treball comunes.
En fi, personalment ha estat una experiència on hem pogut conèixer moltes entitats que treballen arreu de l’estat espanyol i que totes i cadascuna persegueixen una mateixa fita, que podria resumir amb el títol de la jornada “cada persona un compromís”.

Podeu veure més informació del congrés als següents enllaços:

Goretti Gallart i Genís Espín
Fundació Mas Albornà

Economia i treball: El nou 200nou

01/12/2008

2009

Quan engeguem una ràdio, una tele, mirem la portada dels diaris… en la majoria dels nostres mitjans de comunicació, el tema de tertúlia, de debat és la situació econòmica actual mundial. I amés la informació que ens arriba és dura, difícil i sense saber com anirà evolucionant aquesta situació. A més ara resulta que tothom entén d’economia, doncs tothom parla, fa prediccions, vaticinis; a vegades recorda al futbol, doncs també tothom opina i es critica l’entrenador per la tàctica que ha posat en joc.
És curiós la imatge que es tenia d’un economista, persona encorbatada, de mirada seriosa, sense moure gaire les llavis al fer les seves explicacions amb el màxim de rigor possible, mantenint sempre un mateix to de veu. Ara en canvi qualsevol persona fa referència a la situació e inclús la recepta màgica per sortir de la crisi i et fa un anàlisi de la situació, portant un davantal a sobre i amb les mans plenes de farina.Enmig de tot aquest enrenou, nosaltres des de Mas Albornà, podem dir que, tancarem l’any, amb uns resultats acceptables. El compte d’explotació presentarà beneficis, amb resultats prou amplis per poder fer front al retorn del deute, si bé també és cert, que amb una economia més consolidada i amb la velocitat com els últims anys, tancaríem l’any amb un millor resultat.

Però això el que ens ha de fer és encoratjar-nos més per mirar el nostre futur i començar a treballar ara més que mai amb la visió ficada al nou 2009 buscant la puntuació d’un 9 pel 2009. Es ara quan s’ha de fer tot els plantejaments possibles per concretar totes les accions que hàgim de fer el proper any, veure si hi ha altres possibilitats de negocis, de creixement conjunt amb altres entitats del nostre entorn, tenir una visió molt àmplia.

Les planificacions sempre són necessàries i bàsiques per poder buscar resultats positius, per no haver de treballar en la improvisació, si bé també és cert que s’ha d’estar obert a ella, doncs no sempre dos i dos fan quatre. Ara bé, tenint en compte que el 2009 pot dur a sobre encara certa turbulència econòmica, de dubtes… ens hem de preparar per treballar de forma harmònica i buscar qualsevol alternativa per no caure en el desànim, sinó encara més, per buscar més oportunitats.
Hi ha una dita, o una expressió on afirma que en situacions borrascoses, complicades, sempre apareixen oportunitats i alguna d’elles inclús pot suposar un canvi important positiu pel desenvolupament d’una empresa. Ara això, permeteu que remarquem aquest punt per fer èmfasi amb un aspecte que crec s’ha de remarcar: “s’han d’aprofitar les situacions, però no aprofitar-nos de les situacions”. Entenc que notícies com alguns embargaments o fins i tot com alguns encara es fan més rics aprofitant-se de situacions dèbils per part d’alguna de les parts, ens hauria de fer reflexionar.
Per tant, busquem les millores que sempre hi són, sigui quina sigui la situació que ens pugui envoltar i estar atents a possibles situacions de recessions provinents tant per part de l’empresa privada, com de l’administració pública.
(Suposo que aquesta afirmació no la tirarà per terra alguna d’aquestes persones “pseudoeconomistafinacera” que surten a les tertúlies que saben i entenen de tot.)

Per cert, si al començar el 2009, tot ha canviat de forma molt positiva, doncs rés, també a seguir treballant amb il·lusió i personalment, estaré expectant per escoltar les explicacions de canvis tant sobtats.

Joan Clotet
Director executiu de Mas Albornà

Así es mi vida. Espero que os guste

07/07/2008

cAMÍ

Hola soy la Merche ortega Castellvi os esplico un poco de cuando entre en fundacion taller de Cataluña
yo cuando llegue era una niña hacia muchas cosas malas y me comportaba muy mal yo empece haciendo cosas de ocupacional durante un año luego empece a trabajar en la nabe 2 y me gustaba hacer caba cuando me enviaban hacer otra faenas me cabreaba mucho con el encargado y me iba de la nabe a mi casa que era la residencia y el brimer año ya me eche novio y me duro 2 años al cabo de 6 meses me eche a otro y estube con el 4 años y haciamos muchas cosas me iba con el a pasear y merendar tambien nos ibamos co el laki que es mi perro y luego comia muchas veces en el piso y al cabo de 4años lo dejemos y empecer asalir con uno que dure 5 meses y lo dejemos y luego al cabo de 2 meses entre a jardinería y empece muy mal porque me dormia en la furgoneta y no trabajaba y la nomina la tenia como aprendiz y al cabo de unos año
Me ampuesta de peon y en jardinería me heche de novio al que tengo actualmente que las cosas de nuestra relacion no termina de ir bien a dias y cuando entre en la residencia al cabo de un año me buscaron una fundacion las cosas iban bien pero acabo de 2 años me cambiaron de tutora las cosas empezaron a ir mal con ella me fugaba del mas con el novio y me benian a buscar los mossos a casa del jordi i no iba a trabajar y un dia la me dijeron que mi tutora quieria decir una cosa y fuimos a comer fuera y nos dijo que se iba me puse muy contenta y ahora las cosas mas mejores porque tengo a otro tutor y mi vida a cambiado mucho porque tengo mas liberta y hagos las cosas mejor que antes y me comporto mejor que antes y esta mas contentos conmigo trabajo mejor que antes y tambien me que de hacer horas con el novio y no me pelee con el hice horas y me fue con el porque con el novio jo no puedo trabajar poque ha cabamos mal y asi con fiaran en nosotros

BUENO ASI ES POCO MI VIDA ESPERO QUE OS GUSTE

Merche Ortega
Treballadora de jardineria de Mas Albornà

Una experiència televisiva… “palabra por palabra”

21/04/2008

Una trebalaldora de Mas Albornà va participar recentment en un programa de televisió. Aquí teniu la seva descripció sobre com va viure aquesta experiència:

El passat 17 de març el marc( la meva parella) i jo vàrem tenir l’oportunitat d’anar a un concurs de tv2 “Palabra x palabra”. És un concurs on la llengua castellana és la protagonista i el joc es basa en endevinar el significat de frases i paraules que quasi no es fan servir. Els presentadors són la Francine Gálvez i Xose Castro.
Nosaltres vàrem arribar a Madrid al migdia i un taxi retolat amb TVE ens va venir a recollir i ens va portar fins els estudis de televisió espanyola que estan a la localitat del Prado del Rey, a uns 20 quilòmetres de la capital. Una vegada allà la nostra sorpresa va ser que vam anar a dinar amb l’equip de producció perquè era l’hora de dinar (van pagar ells, menú del dia en el mateix Prado del Rey ).
La gravació va començar a les 4 però abans vam conèixer la parella que també concursava amb nosaltres; dos germans de Vigo molt divertits i amb ganes de pasar-ho bé com nosaltres. Aquell mateix dia es grabaven dos programes.
Una de les coses potser que més ens va sorpendre va ser la llarga estona que vam passar a perruqueria i a maquillatge( no em reconeixia quan van acabar la meva transformació facial). La perruquera que em va pantinar li explicava a la seva companya que pentinava a la presentadora del programa anècdotes de la Carmen Sevilla i després vaig saber que una vegada acabada la gravació de “Palabra x palabra” en el mateix plató es grabava “Cine de barrio” i la popular Carmen Sevilla estava en algun passadís fent petar la xerrada com fa sempre fins que la cridessin per pentinar-se.

Arriba l´hora!! Pugem al plató: proves de so, el micro per sota el jersei, pujar bé la cadira , mirar monitors… som l´equip groc. Comença la gravació; els presentadors es posen a riure perque el Xosu s’ha de canviar la camisa perquè la que portava era del mateix color que la de la presentadora, li porten una camisa que diu que no li agrada i se la posa allà mateix dient-li a la Francine que ella també es tregui el vestit, resumint que la gravació va començar 10 minuts tard .
El concurs es divideix amb les següents seccions: frase regalada, verdader o fals; frase amagada, frase del carrer, paraules menudes, a l’altre banda del pèlag i el museu de la por.
Vam errar dues preguntes i la parella de Vigo, 6. Vam quedar amb una puntació de 600 punts i la veritat es que jo feia estona que no mirava el marcador i va ser una sorpresa quan van dir que haviem guanyat quasi pel doble de punts. El premi pels guanyadors és un cap de setmana a l´hotel balneari Puente Viesgo de Santander - diuen que és un dels balnearis més luxosos d’Europa - amb anada i tornada amb tren i un lot de llibres valorat amb 600 euros de l’Editorial Espasa. A les 6 ens van acompanyar a la terminal 4 de Barajas per agafar el pont aeri i aqui s’acabava la meva humil experiència del “Palabra x palabra” que va ser televistat el passat dissabte 5 d´abril a les 12, 50 per tv2.

Isabel Torrents

Testimonis d’una vida…normal

16/04/2008

Família

Som el Josep i la Remei, els pares del Jordi.

El Jordi va néixer fa trenta anys. L’embaràs i el part van anar bé, però a mesura qe anava creixent feia coses que no eren del tot normals. Malgrat que anàvem al pediatra mai ens hava dit res i quan el Jordu ja tenia gairebé un any, ens va comunicar que tenia la síndrome de Down. A partir d’aquest moment vam anar a fer-li proves a l’hospital de Sant Joan de Déu, a neùròlegs i altres especialistes. Finalment, ens van dir que el que tenia el Jordi era una malformació congènita a la part esquerra del cervell.

Tu ja veus que el teu fill no creix ben bé com un altre nadó, però no ho acabes d’assimilar. El moment en què el metge et diu que no portarà una vida com la d’un altre noi, costa molt d’acceptar, però la vida segueix i has de procurar que el teu fill estigui bé; amb l’amor de la família, integrat a la societat, anant a l’escola, de colònies, fent amics, jugant…

Al matí quan es lleva, abans de dir-te bon dia et pregunta: On anem ara? Si fos per ell podríem anar a tot arreu menys a Les Cabanyes, però coforme es va vestint es va mentalitzant de que hi ha d’anar i un cop pugem al cotxe ja hi va content.

El lloc on més gaudeix és amb el gup d’Univers Penedès, una associació de lleure. I suposo que el lleure li agrada més que treballar perquè això de seguir uns horaris li costa força.

El Jordi és una persona bastant individualista i li agrada molt anar a la seva, però, per contra, sempre li agradaria tenir una persona al seu costat. Amb ell sempre hem anat a tot arreu: a comprar, a passejar, de vacances… així que podríem dir que hem portat una vida normal.

No ha tingut malalties greus, alguna que altra caiguda, a l’hivern mal de coll amb molta fenre i gairebé res més fins ara al mes de maig de maig que va tenir un absés pulmonar. Arran d’això el seu caràcter va canviar molt i, la veritat, no sabem si el canvi ha estat donat per aquest últim fet o perquè havi de passar. També li vam arreglar la boca ja que la tenia molt malament i ha resultat que ara torna a estar molt bé, potser tot li venia d’això.

La qüestió és que ara està bé i això és el més important.

Collir farigola… una experiència viscuda des de dins

09/04/2008

Collida de farigola

Ahir un grup del Centre Ocupacional van anar a collir farigola. Aquí teniu les seves impressions, reaccions i comentaris sobre la sortida:

Adolfo: me ha gustado el campo para coger farigola. Todo estaba seco porque no ha llovido y se puede morir todo. En el campo nos hemos hecho unas fotos. Me ha gustado coger farigola.

Juan Manuel: ¡Al campo, al campo!

Carlos: Vamos a coger farigola.

Fina: A la vinya. Al camp.

Lourdes: Jo també!

Imma: no fa cap comentari

Margarita: hemos ido cerca del Molí de’n Rovira a coger tomillo en la furgoneta. Estaba todo muy seco, el campo seco. Hemos ido de paseo un poco. Hemos cogido poco tomillo. El tomillo para hacer infusiones y un poco para poner a la Virgen.

Vegeu-ne més fotografies

La Diada de Sant Jordi

25/03/2008

Paradeta de Sant Jordi de Mas Albornà

Este año como todos los años en Sant Jordi hacemos una parada en las Ramblas de Vilafranca del Penedès, con trabajos hechos por nosotros mismos en el Centro Ocupacional, para que toda la gente que pase, los vea y si quieren, los compren. Igualmente, vendemos algunas rosas. Con el dinero que se gane compraremos material para las actividades del Centro.
El día de Sant Jordi es el 23 de abril, es el patrón de Cataluña. En este día se les regala una rosa a las chicas y un libro a los chicos.
Hay una leyenda que explica que un dragón se comió a una princesa, entonces un caballero llamado Sant Jordi lo mato, cuentan que de la sangre salió una rosa y San Jordi se la entregó a la princesa y fueron felices para siempre.
Desde aquel día se regala un libro una rosa como tradición.
Os invitamos a dar un paseo por la rambla y admirar nuestras manualidades y si os apetece, comprar alguna, OS ESPERAMOS.
Un saludo

Antonio Romagosa Geis
Usuari del Centre Ocupacional de Mas Albornà

“Certificado del 1 al 10″, reflexions des d’un enclavament

26/02/2008

Treballar a l’enclavament

Trabajo un 10
Trato personal 10
Evolucion del trabajo 8
Animos 5
Compañerismo 10
Comida 10

Estoy trabajando en UTYMAT, desde el 5 de agosto de 2007, en turnos de mañana y tarde. He evolucinado al 100% de mi capacidad en trabajo técnico, habiendo un buen entendiminento entre la máquina y yo. Es un trabajo compartido entre muchos trabajadores y el resultado final de todas las piezas juntas son un vehículo.
Es un trabajo de profesionales, al principio cuesta habituarse a la máquina, pero después es como coser y cantar.

He probado dos máquinas, pero podría haber estado en más. Desde que estoy en este trabajo me siento realizado como persona y como trabajador.

Para no fallar en el trabajo se necesitan unas reglas del juego: descansar entre 8 y 10 horas, comer una dieta equilibrada y eso te ayuda a no perder la concentración y a rendir mejor en el trabajo.
En los descansos hay buen rollo con el personal tanto de Mas Albornà como de la empresa, estamos todos mezclados.
Hay unos técnicos que ayudan a que la máquina siempre funcione correctamente.
Un torero que te trae la piezas y se lleva las que ya están hechas. Y un encargado para cualquier problema de tipo técnico de la máquina. Una monitora para cualquier problema que tengas. Una encargada que supervisa que estemos bien, si nos falta ropa o gafas nos las trae. Una psicóloga para cualquier problema personal. Todos estos formamos una gran unidad de compañerismo.

Así estamos los compañeros en distintos sitios de trabajo, y este es uno de ellos, que forman la comunidad Mas Albornà.

Somos como una gran famila, compartiendo todo algunos en varios pisos.

Felicidades 2008

José Antonio Arroyos
Enclavament de Mas Albornà a Utymat

El meu viatge a Hong Kong

25/01/2008

Hong Kong

He anat a sopar a un restaurant xinès quan vaig arribar de nit a l’aeroport. Després a un altre restaurant xinès al segon dia. Cada dia anava a un restaurant diferent: un coreà, un vietnamita, un vegetarià, un hindú i un espanyol on els cambrers eren xinesos.
Vaig visitar el planetari i tres dies Cantón (Xina) on em vaig fer uns massatges.

Igor Xavier
Treballador de Serveis Industrials a Mas Albornà